Agrupació del PSM-EN de Binissalem

  Ecomuseu del vi

Binissalem és, des de temps immemorial, conegut com a poble del vi, de la sabata o de la pedra. Avui això és una veritat a mitges. Binissalem, com la resta del món, ha evolucionat cap a  una globalització on la competència és un fet i la supervivència econòmica és incerta, però alhora garantida per l'especialització de l'oferta.

L'economia, lluny de ser estàtica, pateix canvis constants, l'adaptació a aquests són, per una banda, la base de la supervivència empresarial i per l'altra, un estímul per a nous emprenedors.

Binissalem, té un passat esplendorós que es palpa en la seva arquitectura, en l'abundància de la pedra i la professionalitat dels seus treballadors. És doncs evident que el present està marcat per les empremtes patrimonials i culturals del passat. Tenim un potencial de recursos propis que donen caràcter a aquest poble i un nom. Un és el patrimoni arquitectònic, i l'altre el vi.

L'entorn arquitectònic  de Binissalem, amb un centre històric (declarat Casc Històric i Artístic des del 1983), amb un ressò de les nostres festes de Sa Vermada i amb un indubtable reconeixement com a terra del vi, fan més que necessari un impuls polític decidit a l'adaptació a una nova era. La peça clau del canvi, juntament amb el propi bagatge cultural i patrimonial, és la creació de l'Ecomuseu del Vi.

Aquest museu ha de tenir un sentit dinamitzador. S'ha d'entendre com un centre d'interpretació  on el visitant pugui captar i entendre la riquesa patrimonial, tant etnològica com arquitectònica del nostre poble  (no hi ha dubte que les cases pairals de pedra que donen tant de caràcter al nostre poble són una empremta clara d'una etapa esplendorosa d'una indústria vinatera que ha fet perdurar aquest sector econòmic fins als nostres dies.

Les administracions, tant la municipal, la insular com l'autonòmica, tenen un deure històric amb el poble de Binissalem, i és la seva responsabilitat posar les bases per a potenciar un sector emergent i de futur per a la vida del nostre poble, el sector serveis. El potencial turístic i de serveis de Binissalem s'ha d'explotar mitjançant mesures decidides i de futur, tot i sabent que el resultat serà a mitjà i llarg termini.

En aquest sentit, per una banda el Pla Territorial de Mallorca, preveu actuacions de recolzament a la diversificació i desestacionalització de l'activitat econòmica. Per la qual cosa cita textualment en un dels seus documents:

"2.5.4.1 CENTRES D'INTERPRETACIÓ D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES TRADICIONALS: MUSEUS DEL VI, OLI, CALÇAT I PESCA.

Per tal de valorar el patrimoni cultural i oferir noves alternatives al turisme i com a complement a la xarxa d'interpretació del patrimoni i a les rutes turístiques esmentades en el capítol 2.2.6, es proposa la creació de quatre museus o centres d'interpretació d'activitats econòmiques tradicionals, com ara el calçat, el vi, l'oli i la pesca.

• Museu del calçat a Inca, per al qual s'estudiarà l'opció d'utilitzar lesinstal∙lacions del Quarter General Luque.

• Museu del vi a Binissalem.

• Museu de l'oli en el municipi de Sóller.

• Museu mariner a Cala Rajada."

Per l'altra, els distints governs municipals de Binissalem, així com la majoria de grups politics, al llarg d'aquests darrers anys, han reconegut la importància d'un projecte de futur com aquest.

És per això doncs, que el grup municipal PSM-Entesa Nacionalista de Binissalem presenta al Ple de l'Ajuntament la següent

PROPOSICIÓ

1.- L'Ajuntament de Binissalem cercarà complicitats i ajuts amb les altres administracions (insular i autonòmica) i promourà convenis que per tal de posar en marxa el projecte de l'Ecomuseu del Vi.

2.- L'Ajuntament de Binissalem posarà en marxa un concurs de projectes per a creació de l'Ecomuseu del Vi de Binissalem. L'exposició dels distints projectes es farà coincidir amb la festa de Sa Vermada.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 27 de juny de 2008

Encara és recent el ressò mediàtic que ha deixat la conferència de Bali sobre el canvi climàtic. Aquesta conferència pretenia, i ha aconseguit només en part, renovar i ampliar els compromisos assolits en el protocol de Kyoto per a frenar els nivells d'emissions dels gasos causants del  canvi climàtic.

La Unió Europea fa anys que, a través de directives comunitàries, exhorta els països membres a adoptar mesures que redueixin el nivell d'emissions i que estableix objectius d'estalvi i eficiència energètica i de desenvolupament i implementació de les tecnologies per a l'explotació d'energies renovables.

En aquest sentit, la directiva 2001/77/CE marca l'objectiu, per al conjunt de l'Estat espanyol, que el 29,4% del consum brut d'energia sigui generat per fonts d'energia renovable. Objectiu que es recull en el Pla d'Energies Renovables 2005-2010 de l'Estat espanyol elaborat per l'IDAE (Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energia) adscrit al Ministeri d'Indústria.

Són molts els projectes i realitats desenvolupats a nivell insular i peninsular duts a terme per a fer realitat aquest propòsit. Aquests precedents es converteixen en el millor aval sobre la viabilitat de l'empresa que es proposa, la qual ha de contribuir notòriament a fer realitat, a escala local, els objectius que s'esmenten a l'inici de l'anterior  paràgraf.

La viabilitat econòmica d'aquestes inversions en producció d'energies  renovables, es  basa en la seva capacitat d'amortització mitjançant la venda de la producció energètica produïda. Actualment la costosa inversió inicial és amortitzada en un termini aproximat de 9-10 anys. Termini al qual s'hi poden afegir de 3-4 anys més per al finançament de la compra del solar. En aquest sentit, el RD 661/2007 dicta les condicions de venda de l'energia produïda a les companyies subministradores del corrent elèctric. Actualment el preu de venda està xifrat en 44,0381 €/kwh durant els primers 25 anys de la instal·lació. Això a banda dels ajuts que es poden aconseguir d'altres administracions, tant autonòmiques com estatals o comunitàries, per a l'execució de projectes d'aquestes característiques, els quals pel cap  baix es poden quantificar en un 10% del valor de la inversió. També facilita el finançament de l'operació la disposició de les entitats financeres per a la cessió de crèdits preferents en l'execució de projectes d'aquestes característiques.

Per altra banda, està ben constatada la necessitat d'ampliar en el municipi el nombre d'aparcaments al costat de l'àrea d'equipament esportiu i educatiu situada a l'entrada al nucli en el seu accés pel camí de Pedaç. Aparcaments que, a més, han d'ajudar a resoldre els problemes de mobilitat i trànsit rodat  que la seva manca provoca en tot el poble.  La instal·lació que es proposa permet resoldre aquest problema mitjançant la instal·lació dels panells fotovoltaics sobre una estructura de pèrgoles que  permeten l'estacionament de vehicles a sota. En l'illa ja existeixen precedents d'aquest tipus d'instal·lacions en alguns municipis com Calvià.

Considerant la predisposició positiva manifestada per la conselleria d'indústria a l'hora de concedir interès general per a la instal·lació d'infraestructures d'aquestes naturalesa en sòl rústic. Encara més, entenem, si es tracta d'un projecte proposat per una àrea de sòl rústic que limita amb el nucli urbà i que té per finalitat dotar al municipi d'un espai d'aparcaments que resolgui el seu dèficit  en aquesta zona d'equipaments públics.

Ateses, a més, la necessitat d'ampliar el sòl destinat a equipament docent per fer la possible ampliació de l'oferta escolar pública en la franja dels 0-3 anys.  Atesa la urgència de trobar una alternativa a l'escoleta municipal per la provisionalitat de l'equipament existent, ja que l'actual emplaçament només està garantit per als propers dos cursos escolars i segons sembla ja s'ha de descartat definitivament la solució d'ubicar-la finalment a les actuals intal·lacions del Col·legi Públic Nostra Senyora de Robines. Atès el fet que aquest Ajuntament s'ha mostrat disposat a l'adquisició d'un solar per a la construcció d'una escoleta infantil de doble línia. Atès que l'Ajuntament disposa de fa anys d'un projecte d'escoleta de 0-3 anys sense executar. Atès que la Conselleria d'Educació disposa als consistoris nous i més quantiosos ajuds per a sufragar les despeses de construcció i funcionament de les escoletes  municipals.

Per tots aquests motius, el PSM-EN a l'Ajuntament de Binissalem posa  al consideració del Plenari el següent acord:

1. Contractar els serveis tècnics necessaris per a l'elaboració d'un avantprojecte d'instal·lació de parc solar sota gestió municipal amb el següent contingut mínim:

• - Dimensió apropiada de la installació per a l'assoliment dels objectius proposats en l'operació, de manera que amb ella és financi ,com a mínim: l'adquisició del solar que ha d'acollir la installació i l'adquisició del solar necessari per a la futura ubicació de la nova escoleta de 0-3 anys
• - Producció elèctrica anual i ingressos estimats per la seva venda a la companyia distribuïdora
• - Fórmules de finançament de la mateixa. Línies d'ajuts i crèdits que puguin disposar altres administracions (autonòmica, central i comunitària) per ajudar a cobrir les despeses del projecte.
• - En conseqüència el projecte haurà d'especificar els terminis apropiats per a la seva execució en base a l'aprofitament òptim dels ajuts i ingressos prevists.
• - Emplaçament idoni en base als requeriments del projecte. Valoració d'aspectes com la proximitat a alguna de les dues àrees d'equipament educatiu que hi ha en el poble, el cost econòmic del solar, la proximitat a la infraestructura elèctrica necessària per a la seva connexió a la xarxa de distribució, etc.
• - Cost econòmic de l'operació completa.
• - Contribució d'aquesta installació a l'assoliment dels objectius marcats per la UE a escala local, amb estimació del percentatge que representarà la seva producció sobre el consum brut d'energia elèctrica municipal.

2. Remetre a Ple el dit avantprojecte  en un termini no superior a quatre mesos.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 27 de juny de 2008

  Reglament per a l'ús de la llengua catalana en l'administració local

L'Ajuntament de Binissalem no disposa de cap reglament d'usos lingüístics.

És per això idò que el grup municipal PSM-Entesa Nacionalista de Binissalem presenta per ser debatuda, al ple de l'Ajuntament, la següent

PROPOSICIÓ

• 1. Aprovar el reglament per a l'ús de la llengua catalana en l'administració local que es presenta adjunt a aquesta proposició.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 20 de juny de 2008

MODEL DE REGLAMENT PER A L'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA A L'AJUNTAMENT DE BINISSALEM

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar la Llei 3/1986 de normalització lingüística a les Illes Balears en l'àmbit de competència de l'Ajuntament de Binissalem, d'acord amb el que estableixen l'article 3 de la Constitució i l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

CAPÍTOL I

DE L'ÀMBIT D'APLICACIÓ

Article 1

L'ús de la llengua catalana per part de l'Ajuntament de Binissalem i dels organismes que en depenen, com patronals, societats anònimes municipals o qualsevol altre, es regeix pels criteris que estableix aquest Reglament.

Les empreses que gestionin indirectament serveis locals, bé sigui per concessió administrativa o bé per qualsevol altra fórmula de les regulades a la normativa de règim local, també es regeixen pels mateixos criteris.

L'Ajuntament de Binissalem pot mantenir un servei de català, o oficina de català, amb l'objectiu d'impulsar la normalització lingüística.

CAPÍTOL II

DE L'ÚS LINGÜÍSTIC GENERAL

Article 2

D'una manera general, l'Ajuntament de Binissalem ha d'emprar el català per a les seves tasques i relacions, amb les particularitats que resulten dels articles següents.

CAPÍTOL III

DE L'ÚS ORAL

Article 3

El personal al servei de l'Ajuntament de Binissalem s'adreçarà als ciutadans en les seves comunicacions orals normalment en català.

Article 4

Els càrrecs de l'Ajuntament de Binissalem s'han d'expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec.

CAPÍTOL IV

DE L'ÚS EN L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

Article 5

5.1. Les actuacions internes de caràcter administratiu, com ara actes, convocatòries, ordres del dia, informes, dictàmens, projectes tècnics i tota l'altra documentació anàloga, s'han de fer en català.

5.2. Les actes de les sessions del Ple, de la Junta de Govern i de les comissions informatives s'han de redactar en català. També s'hi han de redactar les actes dels diversos patronats, consells i entitats amb personalitat jurídica que depenen d'aquest Ajuntament.

5.3. La batlia i les regidories, i també les diverses dependències administratives o serveis, en la seva actuació administrativa han de redactar la documentació en llengua catalana.

5.4. Tots els impresos d'ús intern s'han de redactar en català.

5.5. Els rètols indicatius d'oficines i despatxos, les capçaleres de tota classe d'impresos, els segells de goma, els mata-segells i altres elements anàlegs han de ser escrits en català.

5.6. L'aplicació de les tècniques informàtiques a les feines administratives ha d'estar adaptada per al funcionament en català.

Article 6

6.1. En els contractes pels quals aquesta administració encarregui a tercers estudis, projectes o treballs, s'hi farà constar una clàusula en la qual s'especificarà que el treball s'ha de lliurar en llengua catalana. Aquests requisits han de constar en el plec de condicions dels contractes administratius que s'aprovin.

6.2. Aquest Ajuntament ha de tenir cura perquè els seus contractistes i proveïdors presentin la documentació en català i perquè, en la màxima mesura possible, facin ús del català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte.

CAPÍTOL V

DE LES RELACIONS DE L'AJUNTAMENT AMB ELS ADMINISTRATS

Article 7

7.1. Tots els expedients administratius s'han de tramitar en català.

7.2. L'expedició de documents o de testimoniatges d'expedients es farà en català. Només es farà en castellà si l'administrat ho demana expressament.

7.3. Les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català s'han de fer en català, sense perjudici del dret dels ciutadans de rebre-les, si ho demanen expressament, en castellà.

7.4. Els documents, les comunicacions i les notificacions adreçades a persones residents a la resta de l'Estat espanyol s‘han de trametre normalment en la versió castellana o, quan sigui possible, en la llengua pròpia, preferiblement acompanyats del text català.

7.5. Els documents, les comunicacions i les notificacions adreçades a persones residents fora de l'Estat espanyol es poden redactar en una llengua del territori on van adreçades, en català, en castellà o en diverses llengües.

Article 8

Els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, sense perjudici del dret dels particulars a emplenar-los en castellà. Les versions castellanes seran a disposició dels interessats per si ho demanen.

Article 9

Només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani, d'acord amb les orientacions que estableixi la Direcció General de Política Lingüística. El text català hi ha de figurar de forma preferent.

Article 10

Els documents públics i els contractuals atorgats s'han de redactar sempre en català. En cas que l'Ajuntament de Binissalem concorri amb altres atorgants, els documents s'han de redactar també en la llengua que s'acordi.

CAPÍTOL VI

DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE L'ENTITAT LOCAL

Article 11

11.1. La documentació que s'adreci a qualsevol de les administracions públiques situades als territoris de l'àmbit lingüístic català s'ha de redactar en llengua catalana.

11.2. Les comunicacions adreçades a l'Administració civil o militar de l'Estat i a la de justícia dins l'àmbit lingüístic català s'han de redactar en llengua catalana.

Article 12

Els documents i les còpies de documents adreçats a les administracions públiques fora de l'àmbit lingüístic català i dins l'Estat espanyol s'han de trametre en castellà o, si és possible, en la llengua oficial pròpia, preferiblement acompanyats del text català. Cal indicar, si escau, que el text és traducció de l'original català.

Article 13

No obstant el que es diu en l'article anterior, els documents i les còpies de documents adreçats a les administracions públiques fora de l'àmbit lingüístic català, i especialment els adreçats als organismes centrals d'abast estatal o supraestatal, s'adreçaran en català sempre que sigui possible, perquè la normativa de l'òrgan respectiu ho permeti o per qualsevol altre motiu.

CAPÍTOL VII

DELS AVISOS, LES PUBLICACIONS I LES ACTIVITATS PÚBLIQUES DE L'AJUNTAMENT

Article 14

14.1. Tots els rètols situats en vies públiques la col·locació dels quals sigui competència municipal, destinats a informar els transeünts i els conductors, s'han de redactar en català i, si cal, han d'anar acompanyats d'un llenguatge gràfic de fàcil comprensió general. S'hi podrà afegir la versió castellana quan es consideri que és tan diferent de la catalana que pot ser incomprensible per als no catalanoparlants.

14.2. En els rètols bilingües la primera versió ha de ser la catalana.

Article 15

Les disposicions s'han de publicar sempre en català i, quan correspongui per prescripció legal, s'ha de fer la traducció al castellà de l'original en català.

Article 16

16.1. Els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells i les publicacions que s'editin, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació, s'han de fer en català, llevat dels específicament destinats a la promoció exterior i turística, que es poden fer en la llengua dels destinataris.

16.2. Fora de l'àmbit lingüístic català, la publicitat s'ha de fer generalment en versió doble, en català i castellà o, preferiblement, en la llengua pròpia, si és una altra.

16.3. Quan els impresos, tríptics i altres escrits de les entitats o les institucions de l'àmbit lingüístic català, o les d'abast estatal o supraestatal, que arribin per tal de difondre'ls no siguin redactats en llengua catalana, aquest Ajuntament en sol·licitarà la versió en aquesta llengua, sense perjudici de la seva difusió d'acord amb la legislació vigent.

CAPÍTOL VIII

DE LES INSTITUCIONS DOCENTS EN L'ENTITAT LOCAL

Article 17

17.1. Les institucions docents, tant de gestió directa com mitjançant un altre sistema en què aquesta entitat local sigui membre únic o membre associat, han de tenir cura, especialment, de l'estricta aplicació de les normes i instruccions que resulten del desplegament del marc legal vigent en matèria de normalització lingüística.

17.2. En totes les actuacions administratives s'ha d'utilitzar sempre el català, d'acord amb el que s'indica en els article precedents, i els directors han de vetlar perquè la llengua catalana esdevingui el vehicle d'expressió normal en les activitats internes i de projecció externa.

CAPÍTOL IX

DELS REGISTRES

Article 18

En els registres administratius de l'entitat local, els assentaments s'han de fer en català, sigui quin sigui l'idioma en què es presenta el document.

Article 19

Les certificacions que es lliuren s'han de redactar en la llengua que triï el sol·licitant.

CAPÍTOL X

DE LA SELECCIÓ, LA PROVISIÓ I EL RECICLATGE DEL PERSONAL DE L'ENTITAT LOCAL

Article 20

A totes les bases que regulin les convocatòries per al proveïment de llocs de treball de l'Ajuntament, de règim administratiu o laboral, en propietat o amb caràcter temporal, ha de figurar el nivell de coneixement de català que han d'acreditar els aspirants, el qual serà com a mínim l'establert pel Reglament que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana a les proves selectives d'accés a la funció pública i a les places de personal laboral al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 21

21.1. En la provisió de llocs de treball dels funcionaris d'habilitació estatal, els candidats han de posseir un grau de coneixement de la llengua catalana que els faci aptes per desenvolupar les seves funcions.

21.2. A proposta de la Comissió de Seguiment d'aquest Reglament, el Ple, a l'hora de definir els llocs de treball, ha d'establir el nivell de coneixement, oral i escrit, de la llengua catalana per a cada cas, i ha de considerar el coneixement expressat de llengua catalana com a requisit indispensable o mèrit preferent d'acord amb l'avaluació que s'estableixi.

Article 22

22.1. El nivell de coneixement de català corresponent a cada lloc de treball es podrà acreditar mitjançant una prova, els certificats expedits per la Direcció General de Política Lingüística, o d'altres títols oficials equivalents d'acord amb la legislació vigent.

22.2. Els tribunals de les proves d'accés han de plantejar els exercicis en català, tant orals com escrits. Els aspirants en podran demanar una versió en castellà, llevat que es tracti de textos que hagin de ser mecanografiats.

22.3. A més d'acreditar els coneixements de català segons el que estableix el punt 1, els aspirants hauran de fer en català com a mínim un dels exercicis de les proves d'accés.

22.4. La Direcció General de Política Lingüística formarà part dels tribunals qualificadors pel que fa a la valoració dels coneixements de català, en els procediments de selecció de personal i de provisió de llocs de treball.

Article 23

23.1. Els responsable dels diferents òrgans han de prendre les mesures necessàries perquè el personal que treballa en les seves dependències tengui els coneixements necessaris de català per garantir el desenvolupament correcte, des del punt de vista lingüístic, de les tasques internes o de les adreçades als administrats.

23.2. L'Ajuntament de Binissalem organitzarà cursos de llengua catalana per a tots els funcionaris que no tenguin els coneixements necessaris per exercir les seves funcions, i per millorar el nivell de llenguatge administratiu o d'altres especialitats.

23.3. Serà obligatori per a tots els funcionaris assolir el nivell de coneixements establert en el catàleg, d'acord amb els criteris i els terminis que fixi la Comissió de Seguiment del Reglament.

23.4. La formació professional del personal funcionari o laboral s'ha de fer en llengua catalana, sempre que en depengui de l'Ajuntament la programació i l'organització. Si no en depèn, s'ha de demanar que aquesta formació es faci en català.

CAPÍTOL XI

DEL COMPLIMENT I EL SEGUIMENT DEL REGLAMENT

Article 24

24.1. Per tal de garantir el compliment d'aquest Reglament, es crearà una Comissió de Seguiment integrada almenys pel batle i els regidors que aquest designi, el secretari, el cap de personal, un representant del comitè d'empresa i un altre de la junta de personal i les altres persones de designi el batle. Quan ho considerin convenient podran demanar l'assessorament de la Direcció General de Política Lingüística.

24.2. Aquesta Comissió de Seguiment es reunirà almenys dues vegades l'any per analitzar el compliment i el desplegament d'aquest Reglament i extraordinàriament quan la convoqui el batle per iniciativa pròpia o a petició d'algun dels seus membres.

24.3. L'actualització, ampliació o revisió del Reglament també depenen d'aquesta Comissió, la qual farà l'estudi i la proposta corresponent al Ple perquè, si escau, n'aprovi la modificació.

24.4. Sota la dependència de la Comissió a què es refereixen els apartats anteriors, es pot constituir una comissió tècnica integrada per les persones que designi el batle, o el regidor en qui aquell delegui les designacions, i amb les funcions d'informació, seguiment i impulsió de la normalització lingüística que li atribueixi la Comissió de Seguiment, de la qual depèn.

Article 25

La Comissió de seguiment promou, arribat el cas, els expedients sancionadors oportuns per l'incomplimet del Reglament per part del personal de l'Ajuntament.

CAPÍTOL XII

DE L'IMPULS INSTITUCIONAL

Article 26

26.1. L'Ajuntament de Binissalem ha de fomentar la normalització de l'ús del català en les activitats mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, etc., d'àmbit local.

26.2. Tots els organismes de l'Ajuntament de Binissalem han d'impulsar la normalització lingüística en el seu àmbit d'actuacions, amb el suport tècnic de la Direcció General de Política Lingüística, d'acord amb els criteris que estableixi la Comissió de Seguiment d'aquest Reglament.

Article 27

27.1. L'Ajuntament de Binissalem vetlarà per la normalització de tota la senyalització i retolació situades dins el seu àmbit territorial.

27.2. L'Ajuntament de Binissalem prendrà les mesures necessàries per garantir que s'usi la toponímia oficial catalana d'acord amb el que estableix l'article 14 de la Llei 3/1986 de normalització lingüística a les Illes Balears.

27.3. La concessió de permisos per part d'aquest Ajuntament estarà condicionada a l'ús correcte dels noms de lloc.

Article 28

La retolació i la senyalització viària que depenguin de l'Ajuntament o que instal·lin les seves empreses adjudicatàries o concessionàries, o qualsevol altra entitat en col·laboració amb l'Ajuntament, han de figurar en català, sense perjudici del que disposen les normes que regulen el trànsit i la seguretat vial.

Article 29

Aquesta entitat local pot atorgar reduccions o exempcions d'obligacions fiscals per a les actuacions relacionades amb la normalització lingüística en el seu àmbit territorial.

Article 30

La llengua catalana ha de ser el vehicle d'expressió habitual de l'emissora de ràdio de titularitat municipal. Es promouran les polítiques de selecció i de formació lingüística del personal adequades a aquest fi.

  Compra d'un desfibril·lador per a la policia local

Quan hi ha una urgència al nostre poble, els primers que hi arriben són els membres de la policia local i, de vegades, no perdre ni un minut fins que arribin els serveis d'emergència i estabilitzar la víctima d'un accident és vital.

Els desfibril·ladors externs automàtics són instruments portàtils de reanimació cardiovascular consistents en un aparell per a generar descàrregues elèctriques adequades al ritme cardíac d'un accidentat i en uns elèctrodes per a transmetre-les, que s'utilitzen per a evitar la fibril·lació del cor. N'hi ha que són completament automàtics i que estan pensats per a ser emprats per personal no sanitari, de manera que seguint les instruccions, es col·loquen els elèctrodes en el pacient, i l'aparell, després de determinar el ritme cardíac, aconsella als assistents de separar-se per emetre la descàrrega elèctrica, o bé aconsellen de fer compressions toràciques.

Aquest aparell en qüestió és el remei més eficaç per guanyar segons en la cursa contra rellotge més important, la de la vida, ja que permet reanimar en pocs minuts qui pateix un col·lapse cardíac provocat per fibril·lació ventricular. En aquest trastorn, responsable de la mort súbdita cardíaca, el temps d'espera és fonamental, ja que per cada minut que passa la persona que ha patit l'aturada cardíaca disminueix les possibilitats de sobreviure entre un 7% i un 10%, segons dades de diversos instituts cardiològics.

De fet, en els països i estats més desenvolupats la tendència és a col·locar-los en llocs molt concorreguts per evitar precisament episodis de mort sobtada, atès que la seva efectivitat és màxima en el moment inicial, tot i que disminueix ràpidament en els moments successius.

Hem de pensar, en aquest sentit, que Binissalem convoca en moments puntuals actes amb gran presència de públic (fira, festes de sa Vermada, etc.).

És per tot això idò que el grup municipal PSM-Entesa Nacionalista de Binissalem presenta per ser debatuda, al ple de l'Ajuntament, la següent

PROPOSICIÓ

• 1. L'Ajuntament de Binissalem adquirirà un desfibrillador extern automàtic que posarà a la disposició de la policia local i de l'associació de protecció civil.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 16 de maig de 2008

El 2 de febrer de 1208, va néixer a Montpeller el rei Jaume I, el Conqueridor, qui va ser rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller.

Jaume I, conegut popularment com el rei En Jaume, ha esdevengut el principal mite de la història de Mallorca. Un clar exemple d’aquest profund arrelament de la figura del rei En Jaume en la mitologia popular són les llegendes que Mn. Antoni Maria Alcover va recollir a les rondalles mallorquines.

No debades, la conquesta de Mallorca per part de les tropes del rei Jaume I constitueix un dels fets històrics més transcendents de la història d’aquesta illa. De fet, amb la Festa de l’Estendard, una de les festes civils més antigues d’Europa, es commemora l’entrada de Jaume I a Madina Mayurqa i la incorporació de Mallorca a la cultura i l’àrea lingüística catalanes i la definició d’unes senyes d’identitat que han perdurat fins als nostres dies.

Per aquests motius, l’Ajuntament de Binissalem es suma a la commemoració d’aquesta efemèride juntament amb el Consell de Mallorca (que ha declarat el 2008 com a any “Rei Jaume I”), el Govern de les Illes Balears i diversos ajuntaments d’arreu de les Illes Balears.

El Casal de Cultura de Can Gelabert és un dels edificis més emblemàtics de Binissalem. És, a més, un dels centres culturals més actius de la comarca.

Les pintures pompeianes que hi trobam van ser restaurades en 1991. Però el destí que actualment es dóna a l'edifici -centre cultural i seu de l'Escola Municipal de Música de Binissalem- i les activitats que s'hi desenvolupen han produït un deteriorament de l'estat de conservació d'aquests frescos.

Hem de tenir en compte, a més a més, que l'Ajuntament té previst traslladar-s'hi mentre durin les obres de rehabilitació de l'edifici en què actualment està ubicat, la qual cosa pot provocar un increment del deficient estat de conservació de les pintures.

És conegut que el Consell Insular traurà una línia d'ajuts per a la restauració d'elements patrimonials dels municipis mallorquins.

És per tot això idò que el grup municipal PSM-Entesa Nacionalista de Binissalem presenta per ser debatuda, al ple de l'Ajuntament, la següent

PROPOSICIÓ

1. L'Ajuntament de Binissalem demanarà un projecte de restauració i conservació de les pintures pompeianes de Can Gelabert, Casal de Cultura, i indicarà que faci esment especial a la conservació mentre les oficines municipals s'hi traslladin.

2. L'Ajuntament de Binissalem obrirà una partida pressupostària destinada a la conservació d'aquestes pintures en els pressuposts de 2008.

3. L'Ajuntament de Binissalem estarà atent a la publicació de la línia de subvencions per a la restauració d'elements patrimonials que puguin convocar les institucions insulars o altres, per adherir-s'hi quan sigui el moment.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 15 de febrer de 2008

Binissalem és un poble que està creixent de forma accelerada. Aquest creixement afecta el municipi en molts aspectes: socialment, urbanísticament, en la demanda d'uns recursos que sovint són escassos i evidentment també en la seva demografia.

Ens trobam davant un canvi urbanístic i mediambiental del nostre poble, però també social i cultural. La població immigrant és actualment a Binissalem diversa i complexa. Així idò ens trobam amb immigració austríaca, finesa, anglesa, croata, de Costa de Marfil, de Mauritània, de Xile, de l'Equador, de Veneçuela, etc. Segons el cens de l'Ajuntament la immigració, a hores d'ara, representa més d'un 10% del conjunt de la població. Som conscients també que aquest cens potser no recull tota la gent immigrant que, per diversos motius, no hi consta.

Fa temps algun mitjà de comunicació va indicar que "les aules balears parlen 40 llengües i congreguen més de 80 nacionalitats". Fent una volta per les aules de Binissalem podem constatar aquest fet. Evidentment això no sols és una realitat dins les aules sinó que aquestes són un reflex de la nostra societat.

És per això que una de les tasques més importants a dur a terme per part de les institucions és la integració de tota la gent que ha decidit formar part de la societat binissalemera. Una de les millors fórmules per tal de dur a terme la integració de la gent nouvinguda és la de la integració lingüística, que sense dubte repercuteix en la interrelació de les persones i en la seva participació a altres àmbits de les activitats municipals. Així idò, ja s'han duit a terme a distints municipis de Mallorca i Catalunya experiències pilot que afavoreixen aquesta integració. Una d'aquestes experiències és la del "voluntariat lingüístic".

El voluntariat lingüístic es va crear als anys 90 amb la intenció d'animar els joves universitaris a moure's per estendre l'ús social de la llengua catalana. Aquest projecte, amb l'ajuda de les institucions, com és ara l'Ajuntament de Binissalem, pot sortir de les fronteres universitàries i esdevenir un instrument d'integració social, lingüística i cultural al nostre poble. És sense dubte un projecte innovador, que mitjançant la participació voluntària de totes aquelles persones que vulguin donar a conèixer la llengua i la cultura de les nostres Illes, poden també créixer en el coneixement de persones i cultures d'altres països d'arreu del món.

Bàsicament, quan parlam de voluntariat lingüístic, parlam de persones, immigrades i nadiues, que es reuneixen una hora a la setmana per fer un cafè i parlar en català.

Així idò, el "Voluntariat Lingüístic" hauria de ser un projecte mitjançant el qual l'Ajuntament crearà una bossa de voluntaris que vulguin ajudar gent immigrant a conèixer la nostra llengua i una bossa de voluntaris immigrants amb voluntat d'aprendre-la. Per tant es tractaria de difondre al màxim aquest projecte i facilitar així que la informació arribi a les persones interessades.

Evidentment, hi ha moltes maneres d'enfocar aquesta iniciativa. Tot i això entenem que no és necessari que les persones que s'ofereixin tenguin cap titulació específica Ans al contrari, entenem que aquesta bossa de voluntaris ha de ser oberta a totes les persones sensibilitzades per la importància de la nostra llengua com a mitjà de comunicació, interrelació i integració. Tot i això, per tal de fer que aquesta activitat fos efectiva, eficient i pràctica tant pel voluntari ensenyant com pel voluntari aprenent, l'Ajuntament, mitjançant l'assessorament adequat, podria editar una guia o material didàctic que, de qualque manera, marqui les pautes o doni idees per a les trobades. Fins i tot per tractar temes més enllà del llenguatge oral, però que també són importants en el desenvolupament de la competència comunicativa de les persones: què feim quan ens presenten qualcú (dues besades), quan demanes informació personal (nom i llinatges), la manera de respondre al telèfon, quan parlam amb un desconegut (tu o vostè), l'hora de les menjades, les vacances (les dates més comunes, els ponts), formes de relacionar-se (expressions de cortesia i de carrer: com va això?, Bon profit...), etc...

D'altra banda, l'Ajuntament també podria encarregar-se de dinamitzar aquest projecte de pedagogia social mitjançant altres activitats atractives per dur-lo a terme: visites turístiques pel poble i voltants, conferències...

Aquesta proposició ja es va presentar pel PSM-EN durant l'any 2005 i mai no es va dur a terme tot i ser aprovada.

És per tot això idò que el grup municipal PSM-Entesa Nacionalista de Binissalem presenta per ser debatuda, al ple de l'Ajuntament, la següent

PROPOSICIÓ

1. L'Ajuntament de Binissalem posarà en funcionament un "Voluntariat Lingüístic" com a eina d'integració social, lingüística i cultural.

2. L'Ajuntament de Binissalem reservarà el pressupost necessari per editar les guies que s'han esmentat en l'exposició de motius o per possibilitar les activitats alternatives per dinamitzar els voluntaris.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 15 de febrer de 2008

El passat dissabte, 29 de desembre de 2007, es va signar a Bilbao (Bilbo) el que es va anomenar Declaració de San Mamés.

Aquesta declaració vol promoure la participació dels clubs i les federacions propis dels països que la signen (Catalunya, Euskadi i Galicia) al més alt nivell de competició, i la plena implicació de les federacions pròpies en les federacions internacionals respectives (acord núm. 4).

A més a més, la declaració reconeix la necessitat de cooperar en els programes de promoció esportiva dels governs signants (acord núm. 1), estableix les línies bàsiques de la cooperació esportiva (acord núm. 2) i manifesta que aquestes línies de cooperació es desenvoluparan des d'una perspectiva de gènere per aconseguir la igualtat en l'exercici del dret a l'esport (acord núm. 3).

La declaració es va signar hores abans de l'enfrontament amistós entre les seleccions nacionals de Catalunya i d'Euskadi. La selecció de les Illes Balears va jugar també un d'aquests partits amistosos, tan usuals en les dates nadalenques, fa un grapat d'anys (2002), tot i que no s'ha tornat a repetir.

Consideram per altra banda, que les nacions sense estat tenen dret a veure'n reconegudes les seleccions esportives de qualsevol esport i que aquestes puguin disputar partits oficials de les competicions internacionals.

Per tots aquests motius, es presenta a consideració del Plenari municipal la següent:

PROPOSICIÓ

1. L'Ajuntament de Binissalem dóna suport oficialment a la Declaració de San Mamés.

2. L'Ajuntament de Binissalem manifesta la seva voluntat de veure que el Comitè Olímpic Internacional i les distintes federacions internacionals reconeixen els comitès olímpics i les federacions esportives de les nacions sense estat i permeten que s'integrin en les competicions olímpiques i esportives internacionals.

3. L'Ajuntament de Binissalem insta el Govern de les Illes Balears a fer les passes necessàries per col·laborar amb els governs signants de la Declaració de San Mamés en l'aconseguiment dels acords signats i per assolir el reconeixement internacional de les federacions esportives i els comitès olímpics de les nacions sense estat.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 2 de gener de 2008

La memòria de Binissalem també ha quedat enregistrada en forma de fotografies i filmacions de cinema.

Aquest patrimoni, però, està destinat a la desaparició si abans no s'hi posa remei, ja que imatges fotogràfiques, pel·lícules o bandes magnètiques dels nostres avantpassats, a causa de l'oblit en què cauen per l'aparició de nous formats d'arxiu digital o pel deteriorament físic que poden patir, corren el risc de perdre's per sempre. El nostre objectiu hauria de ser, doncs, el de salvaguardar les imatges i els sons que donen testimoni, fins i tot millor que altres formats, de la nostra època més recent, de la nostra memòria col·lectiva.

Quan un monument o qualsevol altra part del nostre patrimoni històric o artístic es degrada per manca de conservació, es fa malbé o es perd definitivament, tots som conscients que quelcom nostre s'ha perdut. En canvi, milers de fotografies o d'imatges o sons enregistrats pateixen un fenomen de degradació silenciosa que els conduirà a la desaparició o simplement estan guardats sense possibilitat de ser difoses.

Les actuals tecnologies d'arxiu en formats digitals permetrien la conservació d'aquest patrimoni i el seu gaudi de diferents maneres.

Per altra banda, la conservació del patrimoni audiovisual dels pobles es considera tan important que la UNESCO va declarar el passar 27 d'octubre Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

Per tots aquests motius, es presenta a consideració del Plenari municipal la següent:

PROPOSICIÓ

1. L'Ajuntament de Binissalem estudiarà la millor manera de crear l'arxiu de l'audiovisual de Binissalem mitjançant la digitalització de les fotografies i de les filmacions o enregistraments sonors que els veïns de Binissalem vulguin aportar.

2. La digitalització no suposarà en cap cas que la propietat de les fotografies, les pel·lícules o enregistraments sonors passin a ser propietat de l'Ajuntament, sinó que un cop digitalitzades es retornaran als seus propietaris.

3. Per dur a terme aquesta tasca l'Ajuntament podrà adreçar-se a l'Arxiu del So i de la Imatge, dependent de la Direcció Insular de Cultura (Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca), per sol·licitar ajut logístic i econòmic.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 24 de novembre de 2007

El greu problema social que suposa la violència de gènere portà l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides a designar el 25 de novembre com a dia internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona mitjançant la Resolució 54/134, de 17 de desembre del 1999.

Des d'aleshores, el 25 de novembre ens serveix per recordar que el problema encara persisteix i que és necessari arbitrar totes les polítiques i actuacions necessàries per aconseguir la total eradicació.

Però les dones pateixen un altre tipus de violència molt greu també, desconegut i fins i tot ocultat: les agressions sexuals que, desgraciadament, han incrementat notablement i que fan necessari un requeriment especial a tota la societat, especialment a les administracions, per a treballar intensament per eradicar-la.

Per tots aquests motius, es presenta a consideració del Plenari municipal la següent:

PROPOSICIÓ

1. El Ple de l'Ajuntament expressa el seu compromís amb la lluita contra la violència de gènere i reitera la voluntat de treballar en la prevenció i eliminació de situacions susceptibles de conduir a actes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a les dones, així com les amenaces de dur a terme aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada.

2. El Ple de l'Ajuntament es mostra especialment preocupat per l'alarmant increment de les agressions sexuals contra les dones i és per això que insta el Govern de les Illes Balears perquè, en col·laboració amb les diferents institucions i administracions implicades, posi en marxa un protocol que possibiliti:

1.  

   • L'atenció a les víctimes de violacions i agressions sexuals, inclosa l'atenció psicològica posterior.

   • L'assistència forense a les víctimes en el mateix centre sanitari on han acudit les víctimes.

   • La creació d'un registre de totes les denúncies i atencions per violació i agressió sexual que permeti, a més de disposar d'estadístiques fiables, treballar més efectivament tant en la persecució dels delictes com en la seva prevenció.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 24 de novembre de 2007