2. Prec: Hem observat que molta gent penja un gual a l'entrada d'una cotxeria o garatge sense que sigui amb autorització municipal. Creiem que l'equip de govern hauria d'instar que es retirassin.

3. Prec: Se'ns havia d'informar de la despesa mensual de cada regidor amb mòbil de l'Ajuntament i encara no s'ha fet.

4. Prec: revisar la línia groga del carrer Ramon Llull, just davant la sortida de l'aparcament de davant Ca'n Gelabert. Sembla que de vegades hi ha problemes per sortir de l'aparcament.

El portaveu,

Bartomeu Abrines i Llabrés

Binissalem, 19 de juliol de 2008

Binissalem és, des de temps immemorial, conegut com a poble del vi, de la sabata o de la pedra. Avui això és una veritat a mitges. Binissalem, com la resta del món, ha evolucionat cap a  una globalització on la competència és un fet i la supervivència econòmica és incerta, però alhora garantida per l'especialització de l'oferta.

L'economia, lluny de ser estàtica, pateix canvis constants, l'adaptació a aquests són, per una banda, la base de la supervivència empresarial i per l'altra, un estímul per a nous emprenedors.

Binissalem, té un passat esplendorós que es palpa en la seva arquitectura, en l'abundància de la pedra i la professionalitat dels seus treballadors. És doncs evident que el present està marcat per les empremtes patrimonials i culturals del passat. Tenim un potencial de recursos propis que donen caràcter a aquest poble i un nom. Un és el patrimoni arquitectònic, i l'altre el vi.

L'entorn arquitectònic  de Binissalem, amb un centre històric (declarat Casc Històric i Artístic des del 1983), amb un ressò de les nostres festes de Sa Vermada i amb un indubtable reconeixement com a terra del vi, fan més que necessari un impuls polític decidit a l'adaptació a una nova era. La peça clau del canvi, juntament amb el propi bagatge cultural i patrimonial, és la creació de l'Ecomuseu del Vi.

Aquest museu ha de tenir un sentit dinamitzador. S'ha d'entendre com un centre d'interpretació  on el visitant pugui captar i entendre la riquesa patrimonial, tant etnològica com arquitectònica del nostre poble  (no hi ha dubte que les cases pairals de pedra que donen tant de caràcter al nostre poble són una empremta clara d'una etapa esplendorosa d'una indústria vinatera que ha fet perdurar aquest sector econòmic fins als nostres dies.

Les administracions, tant la municipal, la insular com l'autonòmica, tenen un deure històric amb el poble de Binissalem, i és la seva responsabilitat posar les bases per a potenciar un sector emergent i de futur per a la vida del nostre poble, el sector serveis. El potencial turístic i de serveis de Binissalem s'ha d'explotar mitjançant mesures decidides i de futur, tot i sabent que el resultat serà a mitjà i llarg termini.

En aquest sentit, per una banda el Pla Territorial de Mallorca, preveu actuacions de recolzament a la diversificació i desestacionalització de l'activitat econòmica. Per la qual cosa cita textualment en un dels seus documents:

"2.5.4.1 CENTRES D'INTERPRETACIÓ D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES TRADICIONALS: MUSEUS DEL VI, OLI, CALÇAT I PESCA.

Per tal de valorar el patrimoni cultural i oferir noves alternatives al turisme i com a complement a la xarxa d'interpretació del patrimoni i a les rutes turístiques esmentades en el capítol 2.2.6, es proposa la creació de quatre museus o centres d'interpretació d'activitats econòmiques tradicionals, com ara el calçat, el vi, l'oli i la pesca.

• Museu del calçat a Inca, per al qual s'estudiarà l'opció d'utilitzar lesinstal∙lacions del Quarter General Luque.

• Museu del vi a Binissalem.

• Museu de l'oli en el municipi de Sóller.

• Museu mariner a Cala Rajada."

Per l'altra, els distints governs municipals de Binissalem, així com la majoria de grups politics, al llarg d'aquests darrers anys, han reconegut la importància d'un projecte de futur com aquest.

És per això doncs, que el grup municipal PSM-Entesa Nacionalista de Binissalem presenta al Ple de l'Ajuntament la següent

PROPOSICIÓ

1.- L'Ajuntament de Binissalem cercarà complicitats i ajuts amb les altres administracions (insular i autonòmica) i promourà convenis que per tal de posar en marxa el projecte de l'Ecomuseu del Vi.

2.- L'Ajuntament de Binissalem posarà en marxa un concurs de projectes per a creació de l'Ecomuseu del Vi de Binissalem. L'exposició dels distints projectes es farà coincidir amb la festa de Sa Vermada.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 27 de juny de 2008

Encara és recent el ressò mediàtic que ha deixat la conferència de Bali sobre el canvi climàtic. Aquesta conferència pretenia, i ha aconseguit només en part, renovar i ampliar els compromisos assolits en el protocol de Kyoto per a frenar els nivells d'emissions dels gasos causants del  canvi climàtic.

La Unió Europea fa anys que, a través de directives comunitàries, exhorta els països membres a adoptar mesures que redueixin el nivell d'emissions i que estableix objectius d'estalvi i eficiència energètica i de desenvolupament i implementació de les tecnologies per a l'explotació d'energies renovables.

En aquest sentit, la directiva 2001/77/CE marca l'objectiu, per al conjunt de l'Estat espanyol, que el 29,4% del consum brut d'energia sigui generat per fonts d'energia renovable. Objectiu que es recull en el Pla d'Energies Renovables 2005-2010 de l'Estat espanyol elaborat per l'IDAE (Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energia) adscrit al Ministeri d'Indústria.

Són molts els projectes i realitats desenvolupats a nivell insular i peninsular duts a terme per a fer realitat aquest propòsit. Aquests precedents es converteixen en el millor aval sobre la viabilitat de l'empresa que es proposa, la qual ha de contribuir notòriament a fer realitat, a escala local, els objectius que s'esmenten a l'inici de l'anterior  paràgraf.

La viabilitat econòmica d'aquestes inversions en producció d'energies  renovables, es  basa en la seva capacitat d'amortització mitjançant la venda de la producció energètica produïda. Actualment la costosa inversió inicial és amortitzada en un termini aproximat de 9-10 anys. Termini al qual s'hi poden afegir de 3-4 anys més per al finançament de la compra del solar. En aquest sentit, el RD 661/2007 dicta les condicions de venda de l'energia produïda a les companyies subministradores del corrent elèctric. Actualment el preu de venda està xifrat en 44,0381 €/kwh durant els primers 25 anys de la instal·lació. Això a banda dels ajuts que es poden aconseguir d'altres administracions, tant autonòmiques com estatals o comunitàries, per a l'execució de projectes d'aquestes característiques, els quals pel cap  baix es poden quantificar en un 10% del valor de la inversió. També facilita el finançament de l'operació la disposició de les entitats financeres per a la cessió de crèdits preferents en l'execució de projectes d'aquestes característiques.

Per altra banda, està ben constatada la necessitat d'ampliar en el municipi el nombre d'aparcaments al costat de l'àrea d'equipament esportiu i educatiu situada a l'entrada al nucli en el seu accés pel camí de Pedaç. Aparcaments que, a més, han d'ajudar a resoldre els problemes de mobilitat i trànsit rodat  que la seva manca provoca en tot el poble.  La instal·lació que es proposa permet resoldre aquest problema mitjançant la instal·lació dels panells fotovoltaics sobre una estructura de pèrgoles que  permeten l'estacionament de vehicles a sota. En l'illa ja existeixen precedents d'aquest tipus d'instal·lacions en alguns municipis com Calvià.

Considerant la predisposició positiva manifestada per la conselleria d'indústria a l'hora de concedir interès general per a la instal·lació d'infraestructures d'aquestes naturalesa en sòl rústic. Encara més, entenem, si es tracta d'un projecte proposat per una àrea de sòl rústic que limita amb el nucli urbà i que té per finalitat dotar al municipi d'un espai d'aparcaments que resolgui el seu dèficit  en aquesta zona d'equipaments públics.

Ateses, a més, la necessitat d'ampliar el sòl destinat a equipament docent per fer la possible ampliació de l'oferta escolar pública en la franja dels 0-3 anys.  Atesa la urgència de trobar una alternativa a l'escoleta municipal per la provisionalitat de l'equipament existent, ja que l'actual emplaçament només està garantit per als propers dos cursos escolars i segons sembla ja s'ha de descartat definitivament la solució d'ubicar-la finalment a les actuals intal·lacions del Col·legi Públic Nostra Senyora de Robines. Atès el fet que aquest Ajuntament s'ha mostrat disposat a l'adquisició d'un solar per a la construcció d'una escoleta infantil de doble línia. Atès que l'Ajuntament disposa de fa anys d'un projecte d'escoleta de 0-3 anys sense executar. Atès que la Conselleria d'Educació disposa als consistoris nous i més quantiosos ajuds per a sufragar les despeses de construcció i funcionament de les escoletes  municipals.

Per tots aquests motius, el PSM-EN a l'Ajuntament de Binissalem posa  al consideració del Plenari el següent acord:

1. Contractar els serveis tècnics necessaris per a l'elaboració d'un avantprojecte d'instal·lació de parc solar sota gestió municipal amb el següent contingut mínim:

• - Dimensió apropiada de la installació per a l'assoliment dels objectius proposats en l'operació, de manera que amb ella és financi ,com a mínim: l'adquisició del solar que ha d'acollir la installació i l'adquisició del solar necessari per a la futura ubicació de la nova escoleta de 0-3 anys
• - Producció elèctrica anual i ingressos estimats per la seva venda a la companyia distribuïdora
• - Fórmules de finançament de la mateixa. Línies d'ajuts i crèdits que puguin disposar altres administracions (autonòmica, central i comunitària) per ajudar a cobrir les despeses del projecte.
• - En conseqüència el projecte haurà d'especificar els terminis apropiats per a la seva execució en base a l'aprofitament òptim dels ajuts i ingressos prevists.
• - Emplaçament idoni en base als requeriments del projecte. Valoració d'aspectes com la proximitat a alguna de les dues àrees d'equipament educatiu que hi ha en el poble, el cost econòmic del solar, la proximitat a la infraestructura elèctrica necessària per a la seva connexió a la xarxa de distribució, etc.
• - Cost econòmic de l'operació completa.
• - Contribució d'aquesta installació a l'assoliment dels objectius marcats per la UE a escala local, amb estimació del percentatge que representarà la seva producció sobre el consum brut d'energia elèctrica municipal.

2. Remetre a Ple el dit avantprojecte  en un termini no superior a quatre mesos.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 27 de juny de 2008

L'Ajuntament de Binissalem no disposa de cap reglament d'usos lingüístics.

És per això idò que el grup municipal PSM-Entesa Nacionalista de Binissalem presenta per ser debatuda, al ple de l'Ajuntament, la següent

PROPOSICIÓ

• 1. Aprovar el reglament per a l'ús de la llengua catalana en l'administració local que es presenta adjunt a aquesta proposició.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 20 de juny de 2008

MODEL DE REGLAMENT PER A L'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA A L'AJUNTAMENT DE BINISSALEM

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar la Llei 3/1986 de normalització lingüística a les Illes Balears en l'àmbit de competència de l'Ajuntament de Binissalem, d'acord amb el que estableixen l'article 3 de la Constitució i l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

CAPÍTOL I

DE L'ÀMBIT D'APLICACIÓ

Article 1

L'ús de la llengua catalana per part de l'Ajuntament de Binissalem i dels organismes que en depenen, com patronals, societats anònimes municipals o qualsevol altre, es regeix pels criteris que estableix aquest Reglament.

Les empreses que gestionin indirectament serveis locals, bé sigui per concessió administrativa o bé per qualsevol altra fórmula de les regulades a la normativa de règim local, també es regeixen pels mateixos criteris.

L'Ajuntament de Binissalem pot mantenir un servei de català, o oficina de català, amb l'objectiu d'impulsar la normalització lingüística.

CAPÍTOL II

DE L'ÚS LINGÜÍSTIC GENERAL

Article 2

D'una manera general, l'Ajuntament de Binissalem ha d'emprar el català per a les seves tasques i relacions, amb les particularitats que resulten dels articles següents.

CAPÍTOL III

DE L'ÚS ORAL

Article 3

El personal al servei de l'Ajuntament de Binissalem s'adreçarà als ciutadans en les seves comunicacions orals normalment en català.

Article 4

Els càrrecs de l'Ajuntament de Binissalem s'han d'expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec.

CAPÍTOL IV

DE L'ÚS EN L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

Article 5

5.1. Les actuacions internes de caràcter administratiu, com ara actes, convocatòries, ordres del dia, informes, dictàmens, projectes tècnics i tota l'altra documentació anàloga, s'han de fer en català.

5.2. Les actes de les sessions del Ple, de la Junta de Govern i de les comissions informatives s'han de redactar en català. També s'hi han de redactar les actes dels diversos patronats, consells i entitats amb personalitat jurídica que depenen d'aquest Ajuntament.

5.3. La batlia i les regidories, i també les diverses dependències administratives o serveis, en la seva actuació administrativa han de redactar la documentació en llengua catalana.

5.4. Tots els impresos d'ús intern s'han de redactar en català.

5.5. Els rètols indicatius d'oficines i despatxos, les capçaleres de tota classe d'impresos, els segells de goma, els mata-segells i altres elements anàlegs han de ser escrits en català.

5.6. L'aplicació de les tècniques informàtiques a les feines administratives ha d'estar adaptada per al funcionament en català.

Article 6

6.1. En els contractes pels quals aquesta administració encarregui a tercers estudis, projectes o treballs, s'hi farà constar una clàusula en la qual s'especificarà que el treball s'ha de lliurar en llengua catalana. Aquests requisits han de constar en el plec de condicions dels contractes administratius que s'aprovin.

6.2. Aquest Ajuntament ha de tenir cura perquè els seus contractistes i proveïdors presentin la documentació en català i perquè, en la màxima mesura possible, facin ús del català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte.

CAPÍTOL V

DE LES RELACIONS DE L'AJUNTAMENT AMB ELS ADMINISTRATS

Article 7

7.1. Tots els expedients administratius s'han de tramitar en català.

7.2. L'expedició de documents o de testimoniatges d'expedients es farà en català. Només es farà en castellà si l'administrat ho demana expressament.

7.3. Les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català s'han de fer en català, sense perjudici del dret dels ciutadans de rebre-les, si ho demanen expressament, en castellà.

7.4. Els documents, les comunicacions i les notificacions adreçades a persones residents a la resta de l'Estat espanyol s‘han de trametre normalment en la versió castellana o, quan sigui possible, en la llengua pròpia, preferiblement acompanyats del text català.

7.5. Els documents, les comunicacions i les notificacions adreçades a persones residents fora de l'Estat espanyol es poden redactar en una llengua del territori on van adreçades, en català, en castellà o en diverses llengües.

Article 8

Els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, sense perjudici del dret dels particulars a emplenar-los en castellà. Les versions castellanes seran a disposició dels interessats per si ho demanen.

Article 9

Només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani, d'acord amb les orientacions que estableixi la Direcció General de Política Lingüística. El text català hi ha de figurar de forma preferent.

Article 10

Els documents públics i els contractuals atorgats s'han de redactar sempre en català. En cas que l'Ajuntament de Binissalem concorri amb altres atorgants, els documents s'han de redactar també en la llengua que s'acordi.

CAPÍTOL VI

DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE L'ENTITAT LOCAL

Article 11

11.1. La documentació que s'adreci a qualsevol de les administracions públiques situades als territoris de l'àmbit lingüístic català s'ha de redactar en llengua catalana.

11.2. Les comunicacions adreçades a l'Administració civil o militar de l'Estat i a la de justícia dins l'àmbit lingüístic català s'han de redactar en llengua catalana.

Article 12

Els documents i les còpies de documents adreçats a les administracions públiques fora de l'àmbit lingüístic català i dins l'Estat espanyol s'han de trametre en castellà o, si és possible, en la llengua oficial pròpia, preferiblement acompanyats del text català. Cal indicar, si escau, que el text és traducció de l'original català.

Article 13

No obstant el que es diu en l'article anterior, els documents i les còpies de documents adreçats a les administracions públiques fora de l'àmbit lingüístic català, i especialment els adreçats als organismes centrals d'abast estatal o supraestatal, s'adreçaran en català sempre que sigui possible, perquè la normativa de l'òrgan respectiu ho permeti o per qualsevol altre motiu.

CAPÍTOL VII

DELS AVISOS, LES PUBLICACIONS I LES ACTIVITATS PÚBLIQUES DE L'AJUNTAMENT

Article 14

14.1. Tots els rètols situats en vies públiques la col·locació dels quals sigui competència municipal, destinats a informar els transeünts i els conductors, s'han de redactar en català i, si cal, han d'anar acompanyats d'un llenguatge gràfic de fàcil comprensió general. S'hi podrà afegir la versió castellana quan es consideri que és tan diferent de la catalana que pot ser incomprensible per als no catalanoparlants.

14.2. En els rètols bilingües la primera versió ha de ser la catalana.

Article 15

Les disposicions s'han de publicar sempre en català i, quan correspongui per prescripció legal, s'ha de fer la traducció al castellà de l'original en català.

Article 16

16.1. Els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells i les publicacions que s'editin, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació, s'han de fer en català, llevat dels específicament destinats a la promoció exterior i turística, que es poden fer en la llengua dels destinataris.

16.2. Fora de l'àmbit lingüístic català, la publicitat s'ha de fer generalment en versió doble, en català i castellà o, preferiblement, en la llengua pròpia, si és una altra.

16.3. Quan els impresos, tríptics i altres escrits de les entitats o les institucions de l'àmbit lingüístic català, o les d'abast estatal o supraestatal, que arribin per tal de difondre'ls no siguin redactats en llengua catalana, aquest Ajuntament en sol·licitarà la versió en aquesta llengua, sense perjudici de la seva difusió d'acord amb la legislació vigent.

CAPÍTOL VIII

DE LES INSTITUCIONS DOCENTS EN L'ENTITAT LOCAL

Article 17

17.1. Les institucions docents, tant de gestió directa com mitjançant un altre sistema en què aquesta entitat local sigui membre únic o membre associat, han de tenir cura, especialment, de l'estricta aplicació de les normes i instruccions que resulten del desplegament del marc legal vigent en matèria de normalització lingüística.

17.2. En totes les actuacions administratives s'ha d'utilitzar sempre el català, d'acord amb el que s'indica en els article precedents, i els directors han de vetlar perquè la llengua catalana esdevingui el vehicle d'expressió normal en les activitats internes i de projecció externa.

CAPÍTOL IX

DELS REGISTRES

Article 18

En els registres administratius de l'entitat local, els assentaments s'han de fer en català, sigui quin sigui l'idioma en què es presenta el document.

Article 19

Les certificacions que es lliuren s'han de redactar en la llengua que triï el sol·licitant.

CAPÍTOL X

DE LA SELECCIÓ, LA PROVISIÓ I EL RECICLATGE DEL PERSONAL DE L'ENTITAT LOCAL

Article 20

A totes les bases que regulin les convocatòries per al proveïment de llocs de treball de l'Ajuntament, de règim administratiu o laboral, en propietat o amb caràcter temporal, ha de figurar el nivell de coneixement de català que han d'acreditar els aspirants, el qual serà com a mínim l'establert pel Reglament que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana a les proves selectives d'accés a la funció pública i a les places de personal laboral al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 21

21.1. En la provisió de llocs de treball dels funcionaris d'habilitació estatal, els candidats han de posseir un grau de coneixement de la llengua catalana que els faci aptes per desenvolupar les seves funcions.

21.2. A proposta de la Comissió de Seguiment d'aquest Reglament, el Ple, a l'hora de definir els llocs de treball, ha d'establir el nivell de coneixement, oral i escrit, de la llengua catalana per a cada cas, i ha de considerar el coneixement expressat de llengua catalana com a requisit indispensable o mèrit preferent d'acord amb l'avaluació que s'estableixi.

Article 22

22.1. El nivell de coneixement de català corresponent a cada lloc de treball es podrà acreditar mitjançant una prova, els certificats expedits per la Direcció General de Política Lingüística, o d'altres títols oficials equivalents d'acord amb la legislació vigent.

22.2. Els tribunals de les proves d'accés han de plantejar els exercicis en català, tant orals com escrits. Els aspirants en podran demanar una versió en castellà, llevat que es tracti de textos que hagin de ser mecanografiats.

22.3. A més d'acreditar els coneixements de català segons el que estableix el punt 1, els aspirants hauran de fer en català com a mínim un dels exercicis de les proves d'accés.

22.4. La Direcció General de Política Lingüística formarà part dels tribunals qualificadors pel que fa a la valoració dels coneixements de català, en els procediments de selecció de personal i de provisió de llocs de treball.

Article 23

23.1. Els responsable dels diferents òrgans han de prendre les mesures necessàries perquè el personal que treballa en les seves dependències tengui els coneixements necessaris de català per garantir el desenvolupament correcte, des del punt de vista lingüístic, de les tasques internes o de les adreçades als administrats.

23.2. L'Ajuntament de Binissalem organitzarà cursos de llengua catalana per a tots els funcionaris que no tenguin els coneixements necessaris per exercir les seves funcions, i per millorar el nivell de llenguatge administratiu o d'altres especialitats.

23.3. Serà obligatori per a tots els funcionaris assolir el nivell de coneixements establert en el catàleg, d'acord amb els criteris i els terminis que fixi la Comissió de Seguiment del Reglament.

23.4. La formació professional del personal funcionari o laboral s'ha de fer en llengua catalana, sempre que en depengui de l'Ajuntament la programació i l'organització. Si no en depèn, s'ha de demanar que aquesta formació es faci en català.

CAPÍTOL XI

DEL COMPLIMENT I EL SEGUIMENT DEL REGLAMENT

Article 24

24.1. Per tal de garantir el compliment d'aquest Reglament, es crearà una Comissió de Seguiment integrada almenys pel batle i els regidors que aquest designi, el secretari, el cap de personal, un representant del comitè d'empresa i un altre de la junta de personal i les altres persones de designi el batle. Quan ho considerin convenient podran demanar l'assessorament de la Direcció General de Política Lingüística.

24.2. Aquesta Comissió de Seguiment es reunirà almenys dues vegades l'any per analitzar el compliment i el desplegament d'aquest Reglament i extraordinàriament quan la convoqui el batle per iniciativa pròpia o a petició d'algun dels seus membres.

24.3. L'actualització, ampliació o revisió del Reglament també depenen d'aquesta Comissió, la qual farà l'estudi i la proposta corresponent al Ple perquè, si escau, n'aprovi la modificació.

24.4. Sota la dependència de la Comissió a què es refereixen els apartats anteriors, es pot constituir una comissió tècnica integrada per les persones que designi el batle, o el regidor en qui aquell delegui les designacions, i amb les funcions d'informació, seguiment i impulsió de la normalització lingüística que li atribueixi la Comissió de Seguiment, de la qual depèn.

Article 25

La Comissió de seguiment promou, arribat el cas, els expedients sancionadors oportuns per l'incomplimet del Reglament per part del personal de l'Ajuntament.

CAPÍTOL XII

DE L'IMPULS INSTITUCIONAL

Article 26

26.1. L'Ajuntament de Binissalem ha de fomentar la normalització de l'ús del català en les activitats mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, etc., d'àmbit local.

26.2. Tots els organismes de l'Ajuntament de Binissalem han d'impulsar la normalització lingüística en el seu àmbit d'actuacions, amb el suport tècnic de la Direcció General de Política Lingüística, d'acord amb els criteris que estableixi la Comissió de Seguiment d'aquest Reglament.

Article 27

27.1. L'Ajuntament de Binissalem vetlarà per la normalització de tota la senyalització i retolació situades dins el seu àmbit territorial.

27.2. L'Ajuntament de Binissalem prendrà les mesures necessàries per garantir que s'usi la toponímia oficial catalana d'acord amb el que estableix l'article 14 de la Llei 3/1986 de normalització lingüística a les Illes Balears.

27.3. La concessió de permisos per part d'aquest Ajuntament estarà condicionada a l'ús correcte dels noms de lloc.

Article 28

La retolació i la senyalització viària que depenguin de l'Ajuntament o que instal·lin les seves empreses adjudicatàries o concessionàries, o qualsevol altra entitat en col·laboració amb l'Ajuntament, han de figurar en català, sense perjudici del que disposen les normes que regulen el trànsit i la seguretat vial.

Article 29

Aquesta entitat local pot atorgar reduccions o exempcions d'obligacions fiscals per a les actuacions relacionades amb la normalització lingüística en el seu àmbit territorial.

Article 30

La llengua catalana ha de ser el vehicle d'expressió habitual de l'emissora de ràdio de titularitat municipal. Es promouran les polítiques de selecció i de formació lingüística del personal adequades a aquest fi.

  Compra d'un desfibril·lador per a la policia local

Quan hi ha una urgència al nostre poble, els primers que hi arriben són els membres de la policia local i, de vegades, no perdre ni un minut fins que arribin els serveis d'emergència i estabilitzar la víctima d'un accident és vital.

Els desfibril·ladors externs automàtics són instruments portàtils de reanimació cardiovascular consistents en un aparell per a generar descàrregues elèctriques adequades al ritme cardíac d'un accidentat i en uns elèctrodes per a transmetre-les, que s'utilitzen per a evitar la fibril·lació del cor. N'hi ha que són completament automàtics i que estan pensats per a ser emprats per personal no sanitari, de manera que seguint les instruccions, es col·loquen els elèctrodes en el pacient, i l'aparell, després de determinar el ritme cardíac, aconsella als assistents de separar-se per emetre la descàrrega elèctrica, o bé aconsellen de fer compressions toràciques.

Aquest aparell en qüestió és el remei més eficaç per guanyar segons en la cursa contra rellotge més important, la de la vida, ja que permet reanimar en pocs minuts qui pateix un col·lapse cardíac provocat per fibril·lació ventricular. En aquest trastorn, responsable de la mort súbdita cardíaca, el temps d'espera és fonamental, ja que per cada minut que passa la persona que ha patit l'aturada cardíaca disminueix les possibilitats de sobreviure entre un 7% i un 10%, segons dades de diversos instituts cardiològics.

De fet, en els països i estats més desenvolupats la tendència és a col·locar-los en llocs molt concorreguts per evitar precisament episodis de mort sobtada, atès que la seva efectivitat és màxima en el moment inicial, tot i que disminueix ràpidament en els moments successius.

Hem de pensar, en aquest sentit, que Binissalem convoca en moments puntuals actes amb gran presència de públic (fira, festes de sa Vermada, etc.).

És per tot això idò que el grup municipal PSM-Entesa Nacionalista de Binissalem presenta per ser debatuda, al ple de l'Ajuntament, la següent

PROPOSICIÓ

• 1. L'Ajuntament de Binissalem adquirirà un desfibrillador extern automàtic que posarà a la disposició de la policia local i de l'associació de protecció civil.

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 16 de maig de 2008

El clima mediterrani es caracteritza per llargues temporades de manca de pluges que ancestralment els nostres avantpassats, amb un extraordinari bon criteri, van afrontar adoptant tota una sèrie de mesures, com ara per exemple l'ús de cisternes que recollien l'aigua de la pluja i que servien per abastir-se d'aigua en temps d'escassesa.

No hi ha dubte que els temps canvien i les percepcions de la pròpia realitat també. L'evolució de les infraestructures, en aquest cas, les xarxes d'aigua potable i d'aigües residuals, han suposat un gran pas endavant quant a salut pública i benestar general, però, en canvi, segurament han portat una disminució de la consciència que l'aigua és un bé escàs.

En aquest sentit les administracions, tant autonòmiques com municipals, tenen l'obligació de vetllar precisament perquè la població faci un consum responsable de l'aigua i per articular mesures per a l'estalvi.

De fet, les normes subsidiàries de Binissalem preveuen aquest fet i recullen, entre d'altres, a l'article 64, mesures d'estalvi:

"Article 64. APROFITAMENT D'AIGÜES DE PLUJA

•1.      Tot edifici disposarà d'un sistema de recollida d'aigües de pluja per al seu ús i aprofitament, amb les seves corresponents instal·lacions de bombat, filtrat i depuració, amb un dipòsit o aljub de capacitat útil major dels següents paràmetres

a) l'equivalent al consum de l'edifici durant set dies, a raó de 200 (dos-cents) litres per persona i dia;

b) 17 (disset) m³ per cada 100 (cent) m² de coberta no transitable; i

c) un mínim absolut de 9 (nou) m³."

Cal esperar, idò, que aquesta previsió no quedi només damunt dels papers i que es comencin a fer passos per a l'acompliment.

El constant creixement demogràfic i la base econòmica eminentment turística de la nostra societat han modificat la nostra manera de viure i han derivat en una major demanda d'aigua que provoca i provocarà greus problemes de proveïment si no hi feim front. Sens dubte, la base de la solució es troba en una bona gestió de l'aigua, tant en l'àmbit domèstic com en l'urbà, industrial o agrícola.

És, idò, bàsicament en l'estalvi urbà i domèstic que els ajuntaments han d'aplicar les mesures pertinents per millorar la gestió del consum d'aigua. Per això cal un bon seguiment de l'acompliment de les normatives vigents, acollir-se a tots els ajuts externs i conscienciar de la necessitat d'un consum responsable de l'aigua.

Per tot això, el Grup Municipal PSM-Entesa Nacionalista proposa al Ple de l'Ajuntament de Binissalem la següent

PROPOSICIÓ

• 1) L'Ajuntament de Binissalem fomentarà la reducció del consum d'aigua amb la subvenció d'una part del cost d'installació de filtres reductors de l'aigua que surt de les aixetes dels habitatges.
• 2) L'Ajuntament de Binissalem cercarà la collaboració de les administracions insular, autonòmica o estatal, per promoure la installació de comptadors individuals en els edificis que no en disposin.
• 3) L'Ajuntament de Binissalem estudiarà sistemes de reutilització de l'aigua per regar les zones verdes o la neteja de carrers.
• 4) L'Ajuntament de Binissalem augmentarà el control de l'ús de l'aigua al municipi i per això dotarà la plantilla de l'ajuntament amb recursos per dur-lo a terme (inspecció de connexions, pèrdues de la xarxa, controls de qualitat, etc.).

El portaveu municipal,

Bartomeu Abrines Llabrés (PSM-EN)

Binissalem, 16 de maig de 2008

• 1. En el plenari del 5 de novembre del 2007 (avui fa exactament mig any) es va aprovar una moció conjunta de supressió de les antenes de telecomunicacions del nucli urbà. S'hi va acordar cercar un lloc adequat per a la ubicació d'aquestes infraestructures. Què ha fet l'equip de govern en aquest sentit des d'aleshores?
• 2. Sembla que s'ha constituït al municipi una associació de voluntaris de protecció civil i que se'n vol fer la presentació durant la fira de la pedra. Les installacions que se'ls ofereixen ja estan en condicions (dutxes, lavabos, etc.)? L'equipament mínim que necessiten estarà a punt per a la presentació (tant l'utillatge com el vestuari, els equips de transmissió, els equips informàtics per a l'oficina, el vehicle propi, etc.?
• 3. Ens consta que s'ha fet arribar una carta als empresaris en què se'ls indica que "els parcs verds són installacions de titularitat municipal per a l'aportació de residus d'àmbit domèstic" i que els productors de residus d'origen comercial i empresarial hauran de gestionar la recollida dels seus residus. Suposarà això que se'ls rebaixarà la taxa de fems? Es vigilarà que això no suposi que no reciclin o que aboquin els residus en qualsevol punt?
• 4. Ja ha avaluat l'equip de govern l'estalvi que suposa per a l'Ajuntament el canvi de proveïdor de serveis telefònics? Creuen que aquest estalvi supera el que els usuaris hauran de pagar de més en haver de fer diverses telefonades a l'Ajuntament? Com ho valora l'equip de govern?

El portaveu,

Bartomeu Abrines i Llabrés

Binissalem, 2 de maig de 2008

Segons l’article 28.8 del Reglament Orgànic Municipal, el portaveu del grup municipal del PSM formula les preguntes següents per al plenari convocat per al 10/03/08:

1. Hem comprovat que s’ha fet un canvi de subministrador de serveis de telefonia. Podria informar-nos de les condicions del nou contracte. Quins regidors tenen ara mòbil de l’Ajuntament?

2. Durant les obres de restauració de la plaça de l’Església s’han substituït els pilons de l’accés de minusvàlids i els escalons que donaven accés a la plaça. Què pensa fer l’equip de govern amb els anteriors?

3. Últimament corre un rumor en el sentit que s’han produït diferents robatoris en el PAC. Quines notícies tenen d’aquests fets? Quines mesures han pres? Quin és el motiu pel qual hi ha tanta rotació d’infermeres (cosa que minva la qualitat del servei)? Saben si el PAC és en perill de ser tancat?

4. Prec: que es controli l’empresa que fa la recollida de fems perquè hem rebut queixes que en certes zones del poble de vegades no passa o recull malament els fems.

El portaveu,

Bartomeu Abrines i Llabrés

Binissalem, 7 de març de 2008

El 2 de febrer de 1208, va néixer a Montpeller el rei Jaume I, el Conqueridor, qui va ser rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller.

Jaume I, conegut popularment com el rei En Jaume, ha esdevengut el principal mite de la història de Mallorca. Un clar exemple d’aquest profund arrelament de la figura del rei En Jaume en la mitologia popular són les llegendes que Mn. Antoni Maria Alcover va recollir a les rondalles mallorquines.

No debades, la conquesta de Mallorca per part de les tropes del rei Jaume I constitueix un dels fets històrics més transcendents de la història d’aquesta illa. De fet, amb la Festa de l’Estendard, una de les festes civils més antigues d’Europa, es commemora l’entrada de Jaume I a Madina Mayurqa i la incorporació de Mallorca a la cultura i l’àrea lingüística catalanes i la definició d’unes senyes d’identitat que han perdurat fins als nostres dies.

Per aquests motius, l’Ajuntament de Binissalem es suma a la commemoració d’aquesta efemèride juntament amb el Consell de Mallorca (que ha declarat el 2008 com a any “Rei Jaume I”), el Govern de les Illes Balears i diversos ajuntaments d’arreu de les Illes Balears.

Erem una de les comunitats més riques de l'estat i estam caiguent en picat.
Mirau l'arxiu adjunt i reenviau això a tothom, ja basta de donar xecs en blanc a uns partits que es pensen que són les úniques opcions útils i que,quan són a Madrid, s'obliden del que representen.

Descarregau la presentació